COMENÇAM!!!!
divendres, 21 de maig del 2010
dimarts, 4 de maig del 2010
dimecres, 14 d’abril del 2010
COMENÇA EL COMTE
LA LLUNA PRESUMIDA
Aixó era i no era la Lluna, una Lluna preciosa, de color blanc molt brillant. La Lluna estava enamorada del Sol, pero el Sol no li feia gens de cas. Ella no ho podia entendre de cap manera, perque com que era tant guapa, li parexia imposible que el Sol no estigues enamorat de ella...
El sol durant aquells dies es va adonar de que la lluna l'estimava i ell també es va anamorar. En aquest moment els dos estaven anamorats, però no s'ho volien dir.
Cada vegada eren més amics, però sempre havien de xerrar d'enfora i quan es juntaven passava una cosa que se diu...eclipse.
Un dia quan hi va haver un eclipse es varen dir que s’estimaven i la lluna es va voler casar, però el sol no ho volia i la lluna el va amenaçar.Ja no s’estimaven, però es varen tornar a estimar i van decidir casar-se.
Aquell dia es van anar al llit cansats per que aquella nit es varen casar .El casament va ser un exit. La lluna i el sol es varen haver d'aixecar a les 7'30 de la matinada perque la lluna havia d'anar a fer feina de perruquera. El sol que feia de fuster havia d'anar a fer unes portes per una casa del devora.
Aquell dia tant la lluna com el sol varen tenir molta feina i quan arribaren a casa estaven molt casats, però amb moltes ganes de veurer-se perquè s’havien anyorat molt. Prepararen junts el sopar d’espaguetis amb salsa de tomàtica, soparem i llavors anaren a fer un tomb per devora la mar.
Quan acabaren de fer el tomb decidiren anar de viatge. Però no sabien a on anar. La lluna deia a Canaris i el sol volia anar a València. Al final varen decidir anar a Madrid.
A Madrid feia molt de fred i la lluna estava congelada, no com el sol, que tenia molt de calor.
A sa lluna li va agafar plorera perquè aquest casament no podia anar mai be, un tenia fred i s’altre calor i tot el mon remugava perque havia desaparescut el dia i la nit, havien de pensar una solucio...
La solucio va ser que un nin se li va ocurre una idea i va dir:
- Podem cridar sooooooooooooooool, llunaaa.
Una hora després el sol i la lluna van cridar:
- Hola!
- Sol, lluna? Heu tornat! Sense vosaltres ens moriem de calor i fred! - Digué l'infant.
- No et preocupis el sol i jo ho arreglarem!
El sol i la lluna varen anar a veure una adivina, l'estrella Catalina. Na Catalina va tenir una idea. La mare de la Catalina tenia una poció perquè el sol i la lluna estiguessin junts sense fer un eclipse.
Na Catalina els va dar la pocio se la varen beure i... PLOF!!!
La pocio de la mare de na Catalina va enamorar completament al sol i la lluna, no es deixaven casi mai, apart de quan anaven a treballar. A part d´aixo van seguir brillant al cel, dia i nit, el sol el dia i la lluna la nit. Tothom estava content perque havien tornat al cel, aixi ningu tenia fred ni calor.
Fins que un dia la poció va deixar de fer afecte. La gent estava molt asustada, es moria de calor o de fred. Però la lluna i el sol els van dir:
- No vos preocupau! no passa res...nosaltres ens estimam molt, però també vos estimam a vosaltres! Si hem d'estar separats ho farem de bon gust!
La gent va agraïr molt el gest del sol i de la lluna ja que sabien que s'anyorarien molt. De sobte es va sentir una veu delicada i greu. Venia d'una dona molt, molt major que va dir:
- Potser hi ha una altre solució. La voleu conèixer?
La gent es va sorprendre molt:
- Tot sigui per ajudar al sol i a la lluna!
HA DE SEGUIR EL COMTE: BORJA
Aixó era i no era la Lluna, una Lluna preciosa, de color blanc molt brillant. La Lluna estava enamorada del Sol, pero el Sol no li feia gens de cas. Ella no ho podia entendre de cap manera, perque com que era tant guapa, li parexia imposible que el Sol no estigues enamorat de ella...
El sol durant aquells dies es va adonar de que la lluna l'estimava i ell també es va anamorar. En aquest moment els dos estaven anamorats, però no s'ho volien dir.
Cada vegada eren més amics, però sempre havien de xerrar d'enfora i quan es juntaven passava una cosa que se diu...eclipse.
Un dia quan hi va haver un eclipse es varen dir que s’estimaven i la lluna es va voler casar, però el sol no ho volia i la lluna el va amenaçar.Ja no s’estimaven, però es varen tornar a estimar i van decidir casar-se.
Aquell dia es van anar al llit cansats per que aquella nit es varen casar .El casament va ser un exit. La lluna i el sol es varen haver d'aixecar a les 7'30 de la matinada perque la lluna havia d'anar a fer feina de perruquera. El sol que feia de fuster havia d'anar a fer unes portes per una casa del devora.
Aquell dia tant la lluna com el sol varen tenir molta feina i quan arribaren a casa estaven molt casats, però amb moltes ganes de veurer-se perquè s’havien anyorat molt. Prepararen junts el sopar d’espaguetis amb salsa de tomàtica, soparem i llavors anaren a fer un tomb per devora la mar.
Quan acabaren de fer el tomb decidiren anar de viatge. Però no sabien a on anar. La lluna deia a Canaris i el sol volia anar a València. Al final varen decidir anar a Madrid.
A Madrid feia molt de fred i la lluna estava congelada, no com el sol, que tenia molt de calor.
A sa lluna li va agafar plorera perquè aquest casament no podia anar mai be, un tenia fred i s’altre calor i tot el mon remugava perque havia desaparescut el dia i la nit, havien de pensar una solucio...
La solucio va ser que un nin se li va ocurre una idea i va dir:
- Podem cridar sooooooooooooooool, llunaaa.
Una hora després el sol i la lluna van cridar:
- Hola!
- Sol, lluna? Heu tornat! Sense vosaltres ens moriem de calor i fred! - Digué l'infant.
- No et preocupis el sol i jo ho arreglarem!
El sol i la lluna varen anar a veure una adivina, l'estrella Catalina. Na Catalina va tenir una idea. La mare de la Catalina tenia una poció perquè el sol i la lluna estiguessin junts sense fer un eclipse.
Na Catalina els va dar la pocio se la varen beure i... PLOF!!!
La pocio de la mare de na Catalina va enamorar completament al sol i la lluna, no es deixaven casi mai, apart de quan anaven a treballar. A part d´aixo van seguir brillant al cel, dia i nit, el sol el dia i la lluna la nit. Tothom estava content perque havien tornat al cel, aixi ningu tenia fred ni calor.
Fins que un dia la poció va deixar de fer afecte. La gent estava molt asustada, es moria de calor o de fred. Però la lluna i el sol els van dir:
- No vos preocupau! no passa res...nosaltres ens estimam molt, però també vos estimam a vosaltres! Si hem d'estar separats ho farem de bon gust!
La gent va agraïr molt el gest del sol i de la lluna ja que sabien que s'anyorarien molt. De sobte es va sentir una veu delicada i greu. Venia d'una dona molt, molt major que va dir:
- Potser hi ha una altre solució. La voleu conèixer?
La gent es va sorprendre molt:
- Tot sigui per ajudar al sol i a la lluna!
HA DE SEGUIR EL COMTE: BORJA
dimarts, 23 de març del 2010
diumenge, 31 de gener del 2010
POLLS!!!!!!!
Hola pares i mares,
Vos enviï un video sobre com actuar en casos de polls. Aquest video l'envia el papà d'en Víctor.
Aquí teniu l'adreça
Vos enviï un video sobre com actuar en casos de polls. Aquest video l'envia el papà d'en Víctor.
Aquí teniu l'adreça
dimarts, 10 de novembre del 2009
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)